CCOO UAB
CCOO de Catalunya denuncia que la devaluació salarial segueix empobrint la classe treballadora
A nivell estatal, la inflació anual de l’IPC a l’agost se situa en l’1,6%, una dècima per sobre de l’IPC del juliol, fet que constata el manteniment del ritme de creixement dels preus. Aquesta major inflació es dona per la recuperació dels preus dels carburants i la seva afectació en els preus dels transports (3,3%) i la vivenda (3,3%), si bé les comunicacions (0,7%) i els altres béns i serveis (0,6%) pugen menys que en el mes anterior.
La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, augmenta, tot i que dues dècimes menys respecte del juliol, i se situa en l’1,2%.
En termes mensuals, l’IPC registra una variació del 0,2%, amb increments de preus en els grups lligats al sector turístic (hotels, cafès i restaurants, i oci i cultura) i als directament afectats per la inflació energètica (transports i vivenda). Per l’altra banda, es registren caigudes de preus en el vestit i calçat (degut a la temporada de rebaixes) i en els aliments i begudes no alcohòliques (per la caiguda del preu de la fruita).
A Catalunya, l’IPC interanual del mes d’agost se sitúa en el 2,0%, quatre dècimes per sobre de l’indicador estatal, degut principalment als preus turístics (hotels, cafès i restaurants segueixen l’escalada de preus, amb un increment del 3,0% interanual) i pels increments de la vivenda (2,5%) i els transports (3,9%). Pel que fa a la variació mensual, a Catalunya ha estat positiva i s’ha situat en el 0,3% (per tant, una dècima per sobre de la taxa estatal), amb la caiguda de preus del vestit i calçat condicionada per la temporada de rebaixes.
L’IPCH espanyol puja tres dècimes respecte del mes anterior i se situa en el 2,0%, que amplia el seva diferència per sobre de l’indicador de l’eurozona, que també s’incrementa, essent, en aquest cas, de l’1,5%.
La darreres previsions del Banc d’Espanya situen una taxa mitja d’inflació del 2% per al 2017.
CCOO considera que:
- Els salaris reals continuen caient. La classe treballadora segueix immersa en la política de devaluació salarial que va iniciar la darrera reforma laboral. La pèrdua mitja acumulada de poder adquisitiu a Catalunya ha estat del -5,9%, entre el 2012 i el 2016.
- El 2017 està essent un any de recuperació dels beneficis empresarials, però també un any de major empobriment de la classe treballadora: els salaris segueixen caient (els costos salarials han disminuït un -0.2% al primer trimestre d’enguany) i la inflació es manté a l’alça (la previsió d’inflació és del 2,0% per al 2017).
- La productivitat basada en baixos salaris és sensible a les variacions del valor de l’euro i, per tant, l’esforç dels treballadors pot veure’s anul·lat quan hi ha un euro fort (fet que succeeix ara). La productivitat basada en el valor afegit és més sòlida i es manté més robusta front les inestabilitats conjunturals.
- El nivell d’inflació existent empobreix especialment a les persones que reben prestacions no contributives, algunes congelades des de fa anys i altres només actualitzades en un 0,25%.
CCOO reclama:
- Increments salarials als convenis col·lectius, d’entre l’1,8% i el 3%, perquè la classe treballadora recuperi la pèrdua de poder adquisitiu, especialment en el sectors més precaritzats laboralment.
- Una política empresarial que aposti per incrementar la productivitat basada en l’alt valor afegit i el treball de qualitat, i no en la devaluació salarial i la precarització laboral.
- La represa de la comissió del Pacte de Toledo perquè es puguin enllestir, el més aviat possible, les reformes que el sistema de Seguretat Social necessita per garantir la seva sostenibilitat.
- La revisió de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), congelat des del 2011, i que està excloent moltes famílies del seu dret de rebre prestacions de protecció social.
