Deures i Obligacions de l’empresari

L’objectiu de la Llei de prevenció de riscos laborals és la protecció i la prevenció de la salut dels treballadors i treballadores, enunciat ja en la Constitució (articles 15, 40.2 i 43).  En aquest cas, el bé que es protegeix és la salut i qui té el dret que se li protegeixi és el treballador o treballadora.

L’organització de la prevenció a l’empresa es basa en el deure de l’empresari/ària  recollits en l’article 14 de la Llei de prevenció de riscos laborals, de donar protecció eficaç als treballadors i treballadores exposats a riscos laborals. A aquest efecte, l’empresa ha d’adoptar totes les mesures necessàries per garantir una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball, en tots els aspectes relacionats amb la feina, així com l’obligació d’adoptar totes les mesures que siguin necessàries.

Així doncs, l’empresari, que dirigeix i controla l’activitat laboral, té l’obligació contractual de garantir la salut i la seguretat en el treball. És converteix en el deutor de la seguretat i salut dels treballadors i treballadores. L’incompliment d’aquesta obligació comporta la responsabilitat administrativa, penal, civil, laboral i de seguretat social de l’infractor.

Obligacions de la UAB en matèria preventiva

La UAB és la responsable de la salut laboral dels treballadors i treballadores al seu servei en tots els aspectes relacionats amb la feina. La llei obliga a la UAB, en aquest sentit, a garantir la salut del seu personal i aquesta obligació es concreta en la Llei per dues vies:

I.   Fixant un conjunt de principis que s’han de respectar en les activitats que es realitzin per donar compliment a aquesta obligació, establint «com» s’ha de fer prevenció.

II.   Determina una sèrie d’activitats que la UAB ha de realitzar necessàriament, amb caràcter mínim obligatori, per complir l’obligació de protegir la salut dels treballadors, és a dir «què» ha de fer la UAB per complir la seva obligació.

Els principis i concrecions del deure de seguretat

El deure de protecció de la UAB es concreta en una sèrie de principis (art.15, LPRL) i concrecions de l’obligació de seguretat  (arts.16 a32, excepte el 29).

Els principis en que es concreta el deure de protecció, són:

a)   Evitar els riscos.

b)    Avaluar els riscos que no es poden evitar.

c)   Combatre els riscos en el seu origen.

d)   Adaptar la feina a la persona, en particular en el que fa referència a la concepció dels llocs de treball, com també a l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb l’objectiu específic d’atenuar la feina monòtona i    repetitiva i de reduir-ne els efectes en la salut.

e)   Tenir en compte l’evolució de la tècnica.

f)     Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap.

g)    Planificar la prevenció, amb la recerca d’un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l’organització de la feina, les  condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.

h)     Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual.

i)    Facilitar les degudes instruccions als treballadors.

La Llei obliga a la UAB a seguir una seqüència d’acció preventiva: primer evitar els riscos; avaluar els riscos que no ha pogut evitar per conèixer-los bé; i després controlar-los  (LPRL art. 16.2; RSP arts. 3 i 6).

A més,  ha de:

  • Optar per un Model Organitzatiu.
  • Elaborar un sistema de Gestió dela Prevenció.
  • Planificar l’activitat preventiva a partir de l’avaluació inicial de riscos.
  • Investigar els danys per a la salut dels treballadors.
  • Formar i informar als treballadors.
  • Garantir la participació dels treballadors.
  • Prendre les mesures d’emergència.
  • La vigilància periòdica de la salut.
  • La paralització de l’activitat davant d’un riscs greu i imminent.
  • La protecció dels treballadors especialment sensibles.
  • La protecció de la maternitat.
  • Proporcionar els equips de protecció individual i vetllar pel seu ús.

I, també ha de: 

Considerar les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i de salut en el moment d’encarregar-los les feines.

  • D’adoptar les mesures que calgui amb la finalitat de garantir que només els treballadors que hagin rebut prou informació i de manera adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.
  • L’efectivitat de les mesures preventives ha de preveure les distraccions o les imprudències no temeràries que podria cometre el treballador. Per adoptar-les cal tenir en compte els riscos addicionals que poden implicar determinades mesures preventives, les quals només s’han de poder posar en pràctica quan la magnitud d’aquests riscos sigui substancialment inferior a la dels que es pretén controlar i quan no hi hagi unes alternatives més segures.

L’obligació d’empresari, per tant de la UAB, cap a la prevenció de riscos laborals es concreta en portar a terme tota una sèrie d’actuacions preventives i adoptant totes les mesures necessàries per controlar els riscos i prevenir qualsevol tipus de dany a la salut que pot derivar-se del treball.

Però, ho ha de fer de forma coordinada i integrada en la gestió global de la universitat,  en concret ha de:

[spoiler title=”Dissenyar una feina sense riscos” style=”fancy”]

El primer principi de tota acció preventiva és evitar els riscos. La prevenció de riscos per a la salut i la seguretat a les empreses busca eliminar o controlar aquelles condicions que puguin contribuir a causar danys per a la salut, avançant-s’hi. Prevenció és, doncs, anticipació i actuació per al canvi.

La UAB ha d’assegurar que els locals, les màquines, les eines, els materials, els productes i el sistema d’organització no perjudicaran la salut dels treballadors i treballadores. També ha de tenir-se en compte no exposar a riscos a tercers: seguretat del producte, control de la contaminació ambiental, seguretat de les instal·lacions davant accidents majors, etc.  (art. 15.1., LPRL)

També s’inclou l’obligació als proveïdors, els fabricants, els importadors i els  subministradors de garantir la seguretat dels seus productes i estris de treball i/o maquinàries, així com de impartir instruccions per a un ús segur dels mateixos (art. 41, LPRL).La UAB ha d’exigir aquestes garanties com a condició prèvia a la introducció dels esmentats productes en el seu propi procés productiu sent corresponsable, en cas contrari, dels danys que es puguin produir.

[/spoiler] [spoiler title=”Integrar l’activitat preventiva” style=”fancy”]

La UAB ha d’integrar l’activitat preventiva en totes i cadascuna de les activitats que es realitzin i en tots els             nivells jeràrquics, i per facilitar-ne aquesta integració ha d’elaborar un PLA DE PREVENCIÓ, el qual ha d’incloure, d’acord amb l’article 16.1 de  la LPRL,   tota la informació referida a : 

  • Estructura organitzativa, responsabilitats i funcions, en definitives, qui farà què?
  • Pràctiques, procediments i processos, és a dir  com es farà?
  • Recursos necessaris, especificant amb què es farà?  

Els instruments essencials per a la gestió i aplicació del pla de prevenció de riscos,  són:

  • L’avaluació de riscos laborals
  • La planificació de l’activitat preventiva

Fonts de consulta

INSHT: Guia Tècnica per a la integració de la prevenció

ISTAS: Plan de prevención

ISTAS: Política de prevención y plan de prevención

[/spoiler] [spoiler title=”Avaluar els riscos que no s’han pogut evitar” style=”fancy”]

La avaluació de riscos laborals, és el procés dirigit a estimar la magnitud d’aquells riscos que no s’hagin pogut evitar (art. 3, RSP), obtenint la informació necessària per a l’adopció per l’empresari de mesures preventives.

Així, els riscos que no s’hagin pogut evitar han de ser objecte d’avaluació per part de l’empresari. És una de les activitats preventives que ha de dur a terme totes i cadascuna de les empreses amb independència de la seva activitat productiva o la seva grandària.

L’avaluació inicial de riscos permet que la UAB tingui coneixement de quins són els riscos, on són i quina és la seva importància. Aquesta avaluació ens proporciona un millor coneixement dels riscos i permet controlar-los de forma eficaç. És un pas previ per arribar a una planificació racional de la prevenció. Ja que és impossible defensar-se dels riscos sense conèixer-los.

La UAB ha de dur a terme l’avaluació inicial de riscos en tots i cada un dels llocs de treball de la universitat, per tal de:

  • Eliminar immediatament els factors de risc que puguin suprimir-se fàcilment,
  • Avaluar els riscos que no  es poden eliminar immediatament, i
  • Planificar l’adopció de mesures correctores

A més, ha de tenir en compte:

a) Les condicions de treball existents o previstes.

b) La possibilitat que el treballador que l’ocupi sigui especialment sensible, per les seves característiques personals o estat biològic conegut, a alguna d’aquestes condicions.

I, també  ha de mantenir al dia l’avaluació de riscos en aquells llocs de treball que es puguin veure afectats per:

a) L’elecció d’equips de treball, substàncies o preparats químics, la introducció de noves tecnologies a la modificació en el condicionament dels llocs de treball.

b)   El canvi en les condicions de treball.

c)  La incorporació d’un treballador les característiques personals o estat biològic conegut els facin especialment sensible a les condicions del lloc.

d)   La pròpia avaluació inicial recomani o determini la necessitat d’efectuar controls periòdics posteriors.

e)    Sempre que es produeixin danys a la salut dels treballadors i treballadores.

f)     Per l’exigència d’una disposició especifica.

Fonts de consulta

INSHT:  Guia Evaluación de riesgos laborales

ISTAS: evaluación de riesgos laborales

[/spoiler][spoiler title=”Planificar l’activitat preventiva” style=”fancy”]

A la vista dels resultats de l’avaluació de riscos, l’empresari ha d’elaborar un document escrit on reculli la planificació de les activitats preventives. Aquesta planificació es converteix en obligatòria per a totes les empreses en què existeixi alguna situació de risc.

La UAB ha de planificar l’activitat preventiva a partir de la informació obtinguda de l’avaluació de riscos i ha d’adoptar totes les mesures per assegurar una protecció eficaç davant els riscos avaluats (LPRL art. 16.2 i 23.1; RSP, arts. 8, 9.1, 9.3).

La Planificació de l’activitat preventiva ha d’incloure els següents continguts:

  • El termini per dur a terme l’activitat.
  • La designació de les persones responsables.
  • Els recursos humans i materials necessaris per a l’execució.

En aquesta planificació han d’integrar-se de forma coherent les activitats de vigilància de la salut i de formació i informació dels treballadors, així com els plans d’emergència. També ha de recollir les mesures de protecció especial en relació a les persones especialment sensibles a determinats riscos, les treballadores embarassades i els joves.

La UAB és la responsable de planificar l’activitat preventiva i aplicar-la amb l’assessorament i el suport del servei de prevenció i amb la participació dels delegats i delegades de prevenció.

Fonts de consulta

Reglament Serveis de Prevenció:  Planificación de la actividad preventiva

[/spoiler] [spoiler title=”Assegurar l’eficàcia i actualitat de la planificació” style=”fancy”]

La UAB desenvoluparà una acció permanent de seguiment de l’activitat preventiva amb la finalitat de perfeccionar de manera continuada les activitats d’identificació, avaluació i control dels riscos que no s’hagin pogut evitar i els nivells de protecció existents.

Davant de qualsevol modificació de les condicions de treball ha de portar a terme un nou procés, total o parcial, d’avaluació i planificació (art. 14.2, LPRL).

[/spoiler] [spoiler title=”Proporcionar equips de treball i mitjans de protecció” style=”fancy”]

L’empresari té l’obligació què els equips de treball siguin adequats per garantir la seguretat i salut en el treball. La UAB ha d’adoptar les mesures que calgui perquè els equips de treball siguin adequats per a la feina que s’hagi de fer i que estiguin convenientment adaptats a aquest efecte, de manera que es garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors en utilitzar-los (LPRL,  art. 4.6, RD 1215/1997 art. 2).

A efecte de la Llei són equips de treball qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzada en el treball. La UAB ha d’utilitzar únicament equips de treball que compleixin els requisits establerts en les condicions generals de l’annex del RD 1215/1997.

 Quan l’ús d’un equip de treball pugui presentar un risc específic per a la seguretat i la salut dels treballadors, la UAB ha de destinar aquest equips al personal que tinguin una capacitació específica i que estiguin encarregats del seu maneig, limitant el seu ús a qualsevol treballador o treballadora. També, en els treballs de reparació, transformació, manteniment o conservació, han de ser realitzats pels treballadors específicament capacitats per fer-ho.

La LPRL també obliga a l’empresari a proporcionar als seus treballadors equips de protecció individual adequats per a l’exercici de les seves funcions.

Els equips de protecció individual (EPI) la Llei els defineix com qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o de diversos riscos que en puguin amenaçar la seguretat o la salut en el treball, com també qualsevol complement o accessori destinat a aquesta finalitat(art. 4.8, LPRL)

En relació els EPI, la UAB ha de proporcionar als i les  treballadores els equips de protecció individual adequats per a l’exercici de les seves funcions. També ha de vetllar perquè se’n faci un ús efectiu quan, pel tipus de feines realitzades, siguin necessaris (art. 29.2.2, LPRL).

Els equips de protecció individual s’han de fer servir quan els riscos no es puguin evitar o no puguin ser prou limitats pels mitjans tècnics de protecció col·lectiva o per mesures, mètodes o procediments d’organització de la feina (art. 17.2, LPRL).

[/spoiler] [spoiler title=”Garantir la formació dels treballadors i treballadores” style=”fancy”]

En compliment del deure de protecció establert en l’article 14 de la LPRL, la UAB té l’obligació de garantir a tot el seu personal una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment de la seva contractació, sigui quina en sigui la modalitat o la durada, com quan s’esdevinguin canvis en les funcions que exerceixi o s’introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de treball (art. 19,LPRL).

Aquesta formació ha de ser personalitzada i els continguts formatius han d’estar adaptats a les caracteristiques del treballador o treballadora, especialment quan es tracti de treballadors especialment sensibles (art. 25, LPRL) o treballdors amb contracte temporal. En cas de contractes i subcontractes la UAB ha de garantir que els trebalaodrs d’aquestes empreses hagin rebut la formació necessaria per part dels seus empresaris (art. 42.2, LPRL). 

La formació s’ha de donar, sempre que sigui possible, dins la jornada laboral o, si no fos possible, en altres hores però descomptant de la jornada les hores que s’hi hagin esmerçat. La formació pot ser donada per la institució universitat mitjans propis o bé ser concertada amb serveis externs, i en cap cas el seu cost ha de ser a càrrec dels i de les treballadores.

[/spoiler] [spoiler title=”Adoptar mesures en cas de riscs greu i imminent” style=”fancy”]

A efectes de la LPRL, s’ha d’entendre per “risc laboral greu i imminent” el que sigui probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat i pugui suposar un dany greu per a la salut dels i de les treballadores.

En cas d’exposició a agents susceptibles de causar danys greus a la salut dels treballadors, s’ha de considerar que hi ha un risc greu i imminent quan sigui probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat una exposició a aquests agents de la qual es puguin derivar danys greus per a la salut, encara que aquests no es manifestin de manera immediata.

Quan es produeixi un risc greu i imminent per la seguretat dels treballadors o de tercers aliens a l’empresa, la UAB  ha d’adoptar una sèrie de mesures,  com són (art.21, LPRL):

  • Organitzar amb caràcter previ un sistema de prevenció eficaç per a casos d’emergència, que prevegi, entre altres aspectes, un sistema de comunicació dels treballadors amb els seus superiors jeràrquics perquè puguin adoptar les mesures necessàries en el moment en què es produeixi el risc.
  • Disposar del que calgui perquè el treballador que no es pugui posar en contacte amb el seu superior jeràrquic, davant una situació de perill greu i imminent per a la seva seguretat, la d’altres treballadors o la de persones alienes a l’empresa, estigui en condicions, atesos els seus coneixements i atesos els mitjans tècnics posats a la seva disposició, d’adoptar les mesures necessàries per evitar les conseqüències de l’esmentat perill.
  • Informar al més aviat possible tots els treballadors afectats i als delegats i delegades de prevenció, de l’existència d’aquest risc i de les mesures adoptades o que, si escau, calgui adoptar en matèria de protecció.
  • Adoptar les mesures i donar les instruccions necessàries perquè, en cas de perill greu, imminent i inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i, si calgués, abandonar immediatament el seu lloc de treball. En aquest supòsit, no es pot exigir als treballadors que tornin a la seva activitat mentre continuï havent-hi perill, salvant-ne l’excepció degudament justificada per raons de seguretat i determinada pel reglament.

Quan l’empresari no adopti o no permeti l’adopció de les mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut dels treballadors, els delegats i delegades de prevenció o el seus representants legals poden acordar, per majoria dels seus membres, la paralització de l’activitat dels treballadors afectats per aquest risc.

L’acord de paralització ha de ser comunicat immediatament a l’empresa i a l’autoritat laboral, la qual l’ha de ratificar o anul·lar en vint-i-quatre hores.

[/spoiler] [spoiler title=”Garantir la vigilància de la salut dels treballadors i treballadores” style=”fancy”]

La LPRL estableix que la vigilància de la salut és un dret dels i de les treballadores i el oferir-la és una obligació de l’empresari. Així, la UAB ha de garantir als treballadors i treballadores al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de salut segons els riscos inherents al treball.

La vigilància de la salut ha de servir per:

  • Adonar a temps que un treballador està emmalaltint i poder actuar com més aviat.
  • Estudiar si les malalties d’un col·lectiu de treballadors tenen relació amb el treball.
  • Comprovar si les mesures preventives eviten realment el dany a la salut dels treballadors.

La vigilància s’ha de dissenyar en funció dels riscos a què està sotmesa la persona treballadora al lloc de treball. També s’hauran de tenir en compte les condicions individuals de cada treballador/a, en la mesura que aquestes puguin fer-li més sensibles a determinats riscos.

La vigilància de la salut és voluntària per als i les treballadores i només es pot portar a terme quan la persona treballadora presti el seu consentiment. No obstant això, hi ha tres situacions excepcionals on la vigilància passa a ser obligatòria per al treballador o la treballadora. Aquesta obligació queda recollida en l’art. 22 de la LPRL:

  1. Quan la realització de reconeixements sigui imprescindible per avaluar les repercussions de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors.
  2. Quan sigui imprescindible per verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell mateix, per als altres treballadors o per a tercers.
  3. Quan s’estableixi en alguna disposició legal relacionada amb la protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat

La UAB, després de dur a terme l’avaluació dels riscos i havent planificat l’acció preventiva, està obligada a verificar i comprovar els resultats d’aquestes activitats vigilant periòdicament l’estat de salut del seu personal, la influència dels riscos específics del lloc de treball i la seva adequació o no al mateix.

També, ha de dur a terme controls mèdics inicials en llocs de treball sotmesos a risc de malalties professionals (art. 196, LGSS) i controls mèdics periòdics una vegada iniciada o reiniciada la relació de treball, i fins i tot més enllà de la relació laboral quan així sigui contemplat en la norma especifica, com en treball amb risc de radiacions ionitzant.

[/spoiler] [spoiler title=”Organitzar un sistema de prevenció en l’empresa” style=”fancy”]

La Llei estableix que l’empresari, a més d’integrar la prevenció al seu sistema de gestió, ha de destinar els recursos necessaris, humans i econòmics, per desenvolupar-la a la pràctica. (PRL art. 30-32; LPRL art. 14.4; RSP art. 10).

La Llei ofereix a l’empresari diferents possibilitats per organitzar la gestió preventiva. En funció del nombre de treballadors i l’activitat de l’empresa pot optat per alguna de les següents modalitats d’acció preventiva:

–   L’empresari pot assumir personalment aquesta responsabilitat. Però  només pot assumir-la en empreses amb menys de 10 treballadors i que no desenvolupin activitats de especial perillositat.

–   L’empresari pot designar diversos treballadors per dur a terme l’activitat preventiva. Això és possible en totes les empreses però no és obligatòria si s’ha optat per alguna de les altres formes. En qualsevol cas, els treballadors designats han de col·laborar entre si i han de disposar de la formació i el temps suficient per desenvolupar les seves activitats preventives.

–   L’empresari ha de constituir un servei de prevenció propi quan es doni algun dels següents supòsits:

  • Empreses que tinguin més de 500 treballadors.
  • Empreses d’entre 250 i 500 treballadors, que desenvolupin alguna de les activitats recollides en l’annex I del Reglament dels Serveis de Prevenció.
  • Empreses de menys de 250 treballadors, en les que així ho decideixi la Autoritat laboral, en funció de la perillositat de l’activitat terme o la freqüència o gravetat de la sinistralitat a la empresa, llevat que s’opti pel concert amb una entitat especialitzada aliena a l’empresa.

 –   L’empresari haurà de recórrer a un o diversos serveis de prevenció aliens en els següents casos:

  • Empreses en què la designació d’un o diversos treballadors sigui insuficient per a la realització de l’activitat de prevenció i no concorrin les circumstàncies que determinen l’obligació de constituir un servei de prevenció propi.
  • Empreses de menys de 250 treballadors en les que, davant la decisió de la Autoritat laboral, en funció de la perillositat de l’activitat terme o la freqüència o gravetat de la sinistralitat a la empresa, no s’hagi optat per la constitució d’un servei de prevenció propi.
  • Empreses a les que no s’hagin assumit la totalitat de les activitats preventives amb els mitjans propis de l’empresari.

L’empresari té l’obligació de consultar els delegats de prevenció amb caràcter previ a l’adopció de la decisió de concertar l’activitat preventiva amb un o diversos serveis de prevenció aliens.

La UAB, per al disseny i la realització de les activitats de prevenció, ha optat per la combinació en la utilització de recursos propis i aliens. Així tenim un servei de prevenció propi que constitueix una unitat organitzativa específica dins de l’estructura de l’empresa, i es dedica de forma exclusiva a les activitats preventives que li són pròpies, assumint les especialitats de Seguretat en el treball i Ergonomia i Psicosociologia. Ha  contractat amb un servei de prevenció aliè, EGARSAT, les especialitats de Higiene industrial i Medicina del treball.

[/spoiler] [spoiler title=”Coordinar-se amb altres empresaris” style=”fancy”]

Quan en un centre de treball hi hagi treballadors i treballadores de diferents empreses, els respectius empresaris han de col·laborar entre si per assegurar una protecció eficaç de tots ells; és l’anomenat deure de cooperació.

La UAB com a titular del centre de treball, té, a més a més, l’obligació d’informar i donar instruccions a la resta d’empreses sobre els riscos propis del centre i les mesures que s’han d’aplicar. A l’últim, s’exigeix a l’empresari principal que «vigili» que els seus contractistes i sotscontractistes compleixen les seves obligacions. Dels incompliments d’aquests contractistes i sotscontractistes pot ser-ne responsable solidari l’empresari principal.

En tots els casos, les informacions o instruccions han de facilitar-se abans de l’inici de l’activitat, han incorporar-se a les avaluacions de risc i a la planificació de l’activitat preventiva de les respectives empreses, i han de comunicar-se als respectius treballadors de les empreses concurrents. Quan els riscos siguin greus o molt greus han de facilitar-se per escrit. (LPRL art 24; RD 171/2004 art. 4,7, 8, 10).

[/spoiler] [spoiler title=”Adaptar la protecció a treballadors i treballadores especialment sensibles o més vulnerables” style=”fancy”]

Hi ha treballadors i treballadores que són més vulnerables davant dels riscos. Aquesta major vulnerabilitat pot dependre:

 a)  De circumstàncies «biològiques», com l’edat, l’estat de gestació o lactància, o l’especial sensibilitat a determinats riscos (una al·lèrgia, una disminució de visió, una limitació de la mobilitat).

 b)  De circumstàncies «socials», com el tipus de contractació, el nivell de formació, la nacionalitat, entre d’altres.

 Adaptar el treball a la persona implica que cada empresari ha de tenir en compte tant les circumstàncies biològiques com les socials de cada persona, i ha d’elevar la protecció en funció de la vulnerabilitat de cadascú.

La Llei de prevenció de riscos laborals menciona expressament algunes de les causes de vulnerabilitat:

Exigeix que prevegin, estudiïn i tinguin en compte específicament les necessitats de protecció dels menors d’edat; les dones embarassades, lactants o que han donat a llum recentment i de les persones especialment sensibles (LPRL art. 25, 26 i 27)

  • Obliga a assegurar els treballadors i treballadores amb contractes de duració determinada, els de subcontractes i els que provenen d’empreses de treball temporal un nivell de protecció equivalent al que tenen els «fixos» (LPRL art. 28).
  • Requereix que l’empresari tingui en compte les «capacitats professionals» del treballador a l’hora d’encarregar-li les tasques (LPRL art. 15.2)
[/spoiler] [spoiler title=”Protecció de la maternitat i de la lactància” style=”fancy”]

Les treballadores embarassades, les que han donat a llum recentment o les que estan alletant constitueixen un grup de treballadores especialment vulnerables a alguns riscos laborals a causa dels canvis biològics que es produeixen als seus cossos durant l’embaràs i la lactància. En aquest sentit les 7 primeres setmanes de gestació són especialment importants perquè l’embrió és especialment sensible a l’acció de agents externs i, no obstant això, moltes dones no saben encara que estan embarassades i possiblement no hagin pres mesures preventives que puguin evitar riscos a les seves criatures.

 El dret a la salut i a la protecció de la maternitat de les treballadores davant els riscos que hi pot haver en els llocs de treball està recollit en l’article 26 de la LPRL  “Protecció de la maternitat” on s’assenyala que l’avaluació de riscos haurà de comprendre la determinació de la naturalesa, el grau i la durada de l’exposició de les treballadores en situació d’embaràs, de part recent o en període de lactància, a agents, procediments o condicions de treball que puguin influir negativament en la salut de les treballadores, el fetus o el lactant. Aquesta avaluació s’ha d’estendre a qualsevol activitat susceptible de presentar un risc específic.

 Els riscos i factors de risc per a les dones embarassades, que han donat a llum recentment o que estan donant el pit poden ser deguts a l’exposició a agents biològics, físics o químics o factors ergonòmics, psicosocials o de altres tipus, que poden afectar la reproducció  i a la maternitat que els empresaris han de tenir en compte.

 Per a la identificació dels factors de risc els serveis de prevenció han de tenir en compte els riscos contemplats a la llista no exhaustiva de riscos per a l’embaràs i la lactància natural aprovada amb el Reial decret 298 /2009.  A més a més, inclouen una relació d’activitats que no han de realitzar dones embarassades i/o en període de lactància. En aquest sentit la identificació dels llocs de treball amb risc i exempts de risc és un element clau per a la prevenció.

INSHT

Reial decret 298/2009, de 6 de març, pel qual es modifica el Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de Prevenció, en relació amb l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut a la feina de la treballadora embarassada, que hagi parit o que estigui en període de lactància

[/spoiler]