Conseqüències dels Riscos Laborals

Accidents de Treball.
Malalties Professionals.
Altres Danys per a la Salut (fatiga, estrès, insatisfacció laboral, etc.)

[spoiler title=”Accident de treball” style=”fancy”]

S’entén per accident de treball aquella lesió corporal que sofreix el treballador o la treballadora per compte d’altri com conseqüència del treball que realitza (art. 115 LGSS).

Quins elements són necessaris perquè es produeixi un accident de treball des de el punt de vista legal?

Que el treballador o la treballadora sofreixi una lesió corporal. Entenent per lesió tot dany o detriment corporal causat per una ferida, cop o malaltia. S’assimilen a la lesió corporal les seqüeles o malalties psíquiques o psicològiques.
Que el treballador executi una labor per compte d’altri (els autònoms, les empleades de llar, no estan inclosos en la definició legal).
Que l’accident sigui amb motiu o per conseqüència del treball, és a dir que existeixi una relació de causalitat directa entre treball i lesió. La lesió no constitueix per si sola un accident de treball.

Des del punt de vista de la prevenció de riscos laborals, l’accident de treball és “tot succés anormal, no volgut ni desitjat, que trenca la continuïtat del treball de forma sobtada o inesperada i que implica un risc potencial de danys per a les persones i/o les coses”.

Es considera accidents de treball:

Accidents in itinere

Els accidents in itinere. són els que pateix el treballador/a quan va o torna de la feina. No existeix limitació horària (Art. 115.2d LGSS), però es requereix que:

Ocorri en el camí d’anada o tornada.
No es produeixin interrupcions entre el treball i l’accident.
S’utilitzi l’itinerari habitual.

A través de la jurisprudència s’ha definit el terme i han quedat clarificats els aspectes següents:

Moment d’iniciació del camí. Si l’accident es produeix dins del domicili del treballador o treballadora, es considera que encara no ha iniciat el camí cap al lloc de treball i per tant no estaria considerat accident de treball (AT). Una caiguda per les escales en el cas d’un habitatge unifamiliar tampoc es considera AT; en canvi, en les escales comunitàries d’un bloc de pisos si que seria AT, ja que el treballador o treballadora ja ha iniciat el seu camí cap al treball
Camí recorregut. En aquest sentit es considera el camí habitual per acudir o tornar-ne, sense que això vulgui dir que sigui el camí més curt.
Mitjà de transport. Es considera qualsevol dels utilitzats habitualment per als desplaçaments,bé de caràcter públic o privat, o fins i tot a peu.
Concepte de domicili. No s’exigeix que sigui el domicili del treballador o treballadora. Així pot ser el seu domicili, el d’un familiar, el de la residencia d’estiu, el de cap de setmana, etc.
Interrupció voluntària del trajecte que trenca el nexe causal. El trajecte d’anada o tornada del lloc de treball no ha de ser interromput per una activitat d’interès personal del treballador/a.

Accidents en missió

Els accidents en missió són els que tenen lloc amb ocasió o per conseqüència de tasques que tot i ser diferents de les de la seva categoria professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l’empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l’empresa.

Càrrecs electius de caràcter sindical

Els accidents de càrrecs electius de caràcter sindica són els que pateixi el treballador o treballadora amb motiu o per conseqüència de l’acompliment de càrrecs electes de caràcter sindical així com els que tenen lloc a l’anada o a la tornada del lloc on s’exerceixen les funcions pròpies d’aquests càrrecs.

Actes de salvament

Els accidents en actes de salvament són els que tenen lloc en actes de salvament o de naturalesa anàloga, quan, uns i altres, tinguin connexió amb el treball. S’inclou el cas d’ordre directa de l’empresari/ària o acte espontani del treballador/a.

Malalties o defectes anteriors

Les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador/a, que es manifesten o s’agreugen com a conseqüència de la lesió constitutiva de l’accident. Aquesta consideració com a accident de treball, inclosa l’article 84 apartat f del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, representa en la pràctica que, freqüentment, lesions congènites o degeneratives acabin adquirint la consideració d’accident de treball quan la regió anatòmica afectada coincideixi amb la que correspongui a les lesions anteriorment produïdes.

Malalties intercurrents

S’entén per aquestes malalties les que constitueixen complicacions derivades del procés patològic determinat per l’accident mateix o que tinguin el seu origen en afeccions adquirides en el nou mitjà en què s’ha situat el pacient per a la seva curació.

Per qualificar una malaltia com a intercurrent és imprescindible que hi hagi una relació de causalitat immediata entre l’accident de treball inicial i la malaltia derivada del procés patològic iniciat per l’accident.

Malalties comunes

Les malalties, no incloses com a malalties professionals, que el treballador pugui contraure amb motiu de la realització del seu treball sempre que es provi que la malaltia es va produir per l’execució d’aquest treball.

[/spoiler] [spoiler title=”Malaltia professional” style=”fancy”]

L’article 116 del text refós de la Llei General de Seguretat defineix per malaltia professional la contreta a conseqüència del treball executat per compte d’aliè en les activitats que s’especifiquin al quadre de Malalties Professionals (RD 1299/2006 quadre de malalties professionals), i que sigui provocada per l’acció dels elements o les substàncies detallades en el quadre per a cada malaltia professional.”

De la definició legal de malalties professionals s’extreu que per a la seva declaració s’han de donar tres condicions:

Que el treball es faci “per compte aliè”. Exclou per tant als treballadors autònoms. En canvi, s’inclou als treballadors agraris per compte propi.
Que la persona que la pateix desenvolupi la seva activitat en una de les ocupacions també assenyalades al quadre de malalties professionals.
Que hi hagi hagut exposició a un dels agents ( substancies o elements) causants previst al quadre de malalties professionals.

No obstant això, quan es pugui establir una relació causal entre l’exposició laboral i una malaltia que no estigui recollida en el quadre de malalties professionals, aquesta malaltia pot ser legalment reconeguda com a accident de treball (art. 115, punt 2, lletra “i” de la LGSS ), però no tindrà la consideració de malaltia professional.

La definició tècnic preventiu de malaltia professional

És aquella deterioració lenta i paulatina de la salut del treballador, produït per una exposició crònica a situacions adverses, siguin aquestes produïdes per l’ambient on es desenvolupa el treball o per la forma que estigui aquest organitzat.

[/spoiler]